El sentido del humor consiste en saber reírse de las propias desgracias. (A. Landa)
El planeta viu una perillosa crisi financera. Els efectes són clars: disminució del nombre de crèdits, augments de la desocupació i la disminució dels preus de la matèries primeres, per desgràcia dels països més pobres. La possible caiguda del capitalisme és una situació balsàmica per a Cuba. Se'n feliciten però l'anàlisi real és que Cuba és un país destrossat pels dos últims huracans i més interconnectat amb el món del que ells voldrien. Defalliran les nacions més pobres, comunistes o capitalistes.
Els huracans Ike i Gustav han devastat l'illa, la major destrucció de la història de la república. Les avaluacions del país daten d'unes pèrdues de més de 5.000 milions de dòlars, més del 10% del PIB. Cuba està destrossada.
Però el tercer gran huracà és la crisis mundial. A dia d'avui el preu del níquel ha baixat a xifres alarmants, i el mineral va ser l'any 2007 la gran exportació (més del 60%) de Cuba a l'exterior. L'altre font d'ingressos és el turisme. Font que s'eixuga degut als problemes econòmics del països emissors de visitants. Però la situació seria desastrosa si la crisis arribés a Veneçuela. L'econòmica de Cuba viu de la del país presidit de Chávez. El país sud-americà depèn en un 90% de l'exportació de combustibles, sobretot el petroli. Si la cooperació finalitzés, les conseqüències pel règim cubà serien pitjor de les que van suposar la fi de la subvenció del Bloc Soviètic a finals de la dècada de 1980.
Lluny de les reformes de Raul Castro, el govern ha actuat amb gestions arcaiques. A la hora de la veritat, el govern ha pujat el preu del combustible dièsel al 86% i de les gasolines en més del 60%. A més, han congelat els preus dels productes agropecuaris als nivells de com estaven abans dels huracans i ha implantat una forta campanya per acabar amb el mercat negre.
Conclusions: el transport s’encareix d’una forma desproporcionada, no hi ha menjar en els mercats i el preu en el mercat negre s’encareix. És impossible vendre els productes als preus d’abans de la catastrofe natural ja que els preus dels combustible fa inviable el negoci.
No són temps d’eufòria pels mals que pateixen altres. Uns altres que creuen molt lluny però que realment hi depenen escandalosament. En aquesta crisi internacional cauran els més pobres, i en un context de misèria total, Cuba ha de ser valenta i implantar reformes liberalitzadores per no morir ofegada.
