L’efecte “Anna Pruna” ja té els seus efectes al món mediàtic. Si fins ara el nou Secretariat General de l’Esport actuava implícitament pel foment de l’esport femení, ara ja s’ha tirat a la piscina amb una campanya publicitària sense precedents. “Mantenim la política de no subvencionar directament als clubs professionals perquè entenem que no es poden destinar recursos públics a entitats que mantenen una relació mercantil amb els seus treballadors”, va declarar Pruna al diari El País quan se li va preguntar pel desastre de l’UB Barça.El que no va dir és que des de la incorporació d’Anna Pruna al Secretariat l’esport femení, i especialment el bàsquet com a ex jugadora del Joventut i del Femení Sant Adrià que és, ha adquirit una importància cabdal. Amb la impossibilitat de subvencionar directament a equips professionals, i amb la creu que arrossega arran de la desaparició del UB Barça, la solució és fer-ho indirectament. El CB Olesa i El Cadí La Seu perceben en ajudes indirectes prop de 3.000-4.000 euros anuals i existeix la proposta de la Federació Catalana de Basquetbol (a través del Secretariat que no ho pot fer directament) de pagar els arbitratges dels equips femenins.
Anna Pruna vol aconseguir una realitat que ella no va tenir com a jugadora. Però amb aquestes campanyes publicitàries de tant bones intencions es manifesta un dèficit que potser no s’ha d’exagerar. Sempre s’ha dit que la millor publicitat és aquella que no s’ha de fer, ja que l’empresa anunciant va tant bé que no necessita publicitat. Els que fa anys que treballem i defensem l’esport femení, sabem que és una realitat i aquesta campanya és una exageració que intenta fomentar la igualtat però parteix de la base que hi ha un dèficit. Però després de veure actuacions com les de David Ferrer al Open USA constatem que hi ha realitat dolorosa que Anna Pruna vol erradicar. Un gran encert amb el què però no amb el com.
