"Que tot canviï però que no canviï res": Crítica que va fer el seu moment Joan Maragall a una burgesia catalana de principis de segle XX que se les donava de progressista. Ara, a principis de segle XXI, la mateixa crítica és equiparable a Cuba. Fidel Castro es retira, renúncia a la presidència i a la comandància de l'illa. A través d'una carta al diari Granma (un dels pocs diaris "de partit" que queden al món), Castro va p
osar fi al seu "regnat" i va despedir-se un dels polítics amb més llums i ombres del segle XX. Molt sovint, en un mapa massa complex t'has de fixar en petits detalls. La colònia cubana instal·lada a Miami -dissident del règim comunista- va celebrar com mai la malaltia de Castro el passat 26 de juliol de 2006. Davant l'actual renúncia, només uns pocs van festejar-ho. El seu successor, Raúl Castro, es limitarà a ser el què és: Un "successor" i germà petit del gran patriarca cubà. Patriarca que, malgrat la renúncia presidencial, continua al capdavant del Partit Comunista de Cuba (partit únic). En la seva carta acabava: "No m'acomiado... Només vull combatre com un soldat de les idees". En conclusió, "que tot canviï però que no canviï res".
osar fi al seu "regnat" i va despedir-se un dels polítics amb més llums i ombres del segle XX. Molt sovint, en un mapa massa complex t'has de fixar en petits detalls. La colònia cubana instal·lada a Miami -dissident del règim comunista- va celebrar com mai la malaltia de Castro el passat 26 de juliol de 2006. Davant l'actual renúncia, només uns pocs van festejar-ho. El seu successor, Raúl Castro, es limitarà a ser el què és: Un "successor" i germà petit del gran patriarca cubà. Patriarca que, malgrat la renúncia presidencial, continua al capdavant del Partit Comunista de Cuba (partit únic). En la seva carta acabava: "No m'acomiado... Només vull combatre com un soldat de les idees". En conclusió, "que tot canviï però que no canviï res".
