"És un conjunt de lleis que només éssers superiors poden trencar", va dir Dovstoievsky. Ricky Rubio ha trencat tots els esquemes, i després de sorprendre a tothom en els seus primers anys a l’ACB, ara fa somiar a tots aquells que veuen enamb ell una de les noves llegendes de l’esport. A l’Olimp només hi ha lloc per aquells “ésser superiors” que són capaços d’inventar el què està escrit i reinventar-se a ells mateixos. Ricky Rubio ja va inventar ser el jugador més jove en debutar a la Lliga ACB, ni més
ni menys que amb 14 anys, 11 mesos i 24 dies. Un nen entre homes, que ja des de les categories inferiors anava avançat a la seva edat: “Fins aleshores no era habitual emportar-te nanos d’altres generacions, malgrat que a en Ricky ja ens el varem emportar sent ell pre-infantil amb la infantil, però la veritat es que estem parlant d'un cas excepcional”, comenta Xavier Isern, seleccionador català cadet del Ricard.La sorpresa pot generar encara més sorpresa, i el jove jugador, amb només 17 anys ja és un dels líders de la millor lliga europea. La revista nord-americana Slam (la revista més prestigiosa del bàsquet a EUA), va qualificar el jove jugador com “el millor del món que no està a la NBA”, després de comparar-lo amb Magic Johnson, Steve Nash o Kobe Bryant. La web draftexpress.com (pàgina que elabora les previsions del draft) va apostar que el jove jugador del DKV Joventut seria escollit en el número u l’any 2009 (quan el jugador tingui 19 anys i ja pugui ser escollit per la NBA). Teoria que matisa Joan “Chichi” Creus, un dels millors jugadors que ha passat per l’ACB i actual entrenador ajudant de la selecció espanyola: “Si és triat el 2009 ho serà amb un número molt alt (el número u està per veure) i hauran passat dos anys, temps suficient per fer-se, encara més, com a jugador”. En quant a l’adaptació al joc de la NBA, Creus opina que “crec que no tindria problemes d’adaptació (s’adaptaria ràpid) i podria competir amb els millors”. Evolució que Jordi Colomé, col·laborador del diari Avui i de Localia, analitza: “Suposo que a partir de l’estiu el veurem a nivell de seleccions, però caldrà veure’l en tres o quatre anys a la NBA, enfrontant-se a una exigència física superior cada nit i als millors del món, alhora amb un estil diferent, que veurem com s'hi adapta”. Exigència física que el preparador físic de la Penya, Daniel Moreno, creu “al ser un base probablement ho tindrà millor que d’altres jugadors (com el Pau Gasol), ja que les mancances que pot tenir no són tan determinants”.
A part de les comparacions amb els grans mites nord-americans, moltes veus també apunten a una semblança a les trajectòries del jove Rubio i Petrovic. Curiosament el jugador croat compleix anys un dia després que Ricky i va tenir una trajectòria inicial molt semblant. Petrovic va debutar amb la selecció iugoslava amb 17 anys i 8 mesos, situació que pot viure el base si aquest estiu és convocat pels Jocs de Pequín, opció que Joan Creus (entrenador ajudant) veu factible: “Crec que està preparat per anar als Jocs” comenta, però “que hi vagi o no depèn d’altres factors”, matisa l’ex jugador del Manresa.
Llegenda esportiva
Arribar a ser considerat un dels millors jugadors de la història del bàsquet mundial dependrà de molts factors. De per si, ja és “quelcom dificilíssim perquè jugadors com a Magic Johnson, Larry Bird o Michael Jordan, per citar només alguns, no van obtenir el reconeixement de ser entre els millors de la seva època fins que no van arribar al vint-i molts anys i quan ja havien assolit alguns anells de la NBA. Per un europeu, com a Ricky Rubio aquest reconeixement encara li serà més difícil”, comenta Robert Álvarez, periodista del diari El País. Si a la seva procedència, li sumes que jugador verd-i-negre no és un gran anotador (estadística més espectacular i important a la NBA), ens trobem amb els principals handicaps que trobarà Ricky Rubio per arribar a l’alçada dels Magic Johson, Larry Bird o, sense anar més enrere, i baixant una mica el llistó, Steve Nash o Jason Kidd. Però al seu favor té la seva maduresa i el seu joc, una combinació d’espectacle, de pragmatisme intel·ligent i d’anticipació, que pot enamorar al públic de la franquícia a on vagi a parar. Elecció decisiva pel bon desenvolupament del jugador, ja que actualment el base ha de donar gràcies a Aíto García Ren
eses, entrenador del DKV Joventut, per la seva perfecta gestió del seu talent. “Ricky encara té molt per millorar i espero que una part la faci amb mi”, explica el tècnic de la Penya.Però Ricky sembla que des del primer dia que va debutar a l’ACB fos un compte enrere per anar-se’n a la NBA, marxa prevista pel 2009 i que en qualsevol cas no seria gens precipitada ja que “la seva maduresa el permetrà a més evolucionar a un ritme adient i no estampar-se per culpa de les preses com, per exemple, li ha passat a Sergio Rodríguez, un estil de jugador d’aquests que ho reuneix tot a nivell tècnic i físic però no a nivell mental”, argumenta Germán Aranda, redactor del diari El Mundo de Catalunya. La seva maduresa és el seu principal aval per arribar a on vulgui arribar: “Ricky té molt ben moblat el cap, la seva formació humana és excel·lent, entén com pocs tot el que envolta el bàsquet, ja sigui a la pista com fora”, explica Miquel Àngel Forniés, cap de premsa del DKV Joventut. Maduresa combinada amb una “veterania” inaudita en un jugador de només 17 anys. Acostumat, ja des de ben petit, a competir amb jugadors més grans que ell, Ricky Rubio “amb només 16 anys va ser líder en recuperacions a l’ACB i l’Eurolliga. Aquesta dada, en una faceta del joc tan pròpia de jugadors veterans, deixa ben clar que és un jugador que va molt per davant de la seva edat”, analitza José María Expósito, redactor del diari El Periódico, que afegeix que “en dos anys ha après i millorat el que altres triguen tota una vida esportiva”.
Talent treballat
Una tècnica individual molt refinada, un instint felí per robar pilotes i una determinació implacable per penetrar a cistella, són els principals avals d’un base de 1,92 m amb una envergadura de 2 metres i 8 centímetres. A més del talent tècnic, la seva intel·ligència, maduresa, ambició i, sobretot, capacitat de sacrifici seran el trampolí de Ricky Rubio per arribar al sostre de la història del bàsquet. Ja
des de petit se’l recorda com un nen “molt competitiu”, recorda Daniel Poza, entrenador seu en el mini del Masnou Basquetbol. Competitivitat unida amb unes ganes titàniques de treballar: “Té una actitud insuperable en quant al treball, sap que és bo per ell i s'hi volca. S'interessa i pregunta, i quan ell nota que quelcom no va bé ho comenta. Entén que la seva millora és una conseqüència del treball”, comenta Daniel Moreno, preparador físic verd-i-negre. Aquest esforç ha fet que aquest estiu el jove jugador deixes enrere la seva principal mancança: El tir. A base de molt treball i sacrifici, el base ha deixat enrere la fatídica sentència de “el Ricky no té tir”. Ferran López (36 anys), base del Fuenlabrada, opina que el cantera verd-i-negre “és sorprenent. L’any passat deien que li faltava tir i ara et bombardeja a triples”. El que la temporada 2006/07 era un 28% en triples, aquest any és un 38%. El que la temporada 2005/06 era un 36% en llançaments de dos, ara és un 53%. I el que l’any passat era un 66% d’encert en tirs lliures enguany és un 81%.Al tractar-se d’un jugador de “només” 17 anys l’aposta és agosarada. Però Ricky juga com la resta de jugadors somien jugar. Tot just està donant les primeres passes, però suficients per preveure que serà un “dels grans de la història”, tal com qualifica Antoni Daimiel, popular comentarista de Digital Plus en els partits de la NBA. De totes formes, la resposta sempre la tindrà ell, entenent que Paco Torres, director de la revista Gigantes, va escriure que “a la pregunta de què és el bàsquet, Ricky donava la resposta: el que ell fa”.
