Engany

Marion Jones ha estat condemnada a sis mesos de presó per haver mentit. Engany que Tomàs de Aquino classificava en tres tipus: l'útil, l'humorístic i el maliciós, i fins i tot Plató podia defensar sempre i quan fos una mentida noble (tot i que després reconegués el seu error). Jones ha enganyat maliciosament, sense cap mena de finalitat encomiable i ha mentit en el pitjor escenari possible: EUA. En una societat occidental on les religions majoritàries han donat lloc a les religions domèstiques, els mites esportius han adquirit un valor que pot girar-se en contra en cas de tocar fons i convertir-se en un mite caigut. A Marion Jones no se l'ha condemnat per dopar-se (ja ha perdut totes les seves medalles) sinó per mentir. Per enganyar a tota una societat que l'havia mitificada i servia d'exemple per a les futures generacions. Els seus retrats de la Universitat de Carolina del Nord han estat retirats, símbol més il·lustratiu d'un exili amarg de la que va ser la millor atleta nord-americana. El jutge nord-americà va al·legar que “ningú no està per sobre de l'obligació de dir la veritat". A Europa tancaríem entre reixes els nostres mites caiguts?