El segon Nadal

Aristòtil ja va afirmar que l’home per deixar de ser animal va haver de seguir unes normes de conducta i comportament, és llavors quan es va establir un nou ordre: La segona naturalesa. Una naturalesa que explica l’home; del què és capaç de fer, de no fer, de sentir, de no sentir i de patir. “El patiment més intolerable és el que produeix la prolongació del plaer més intens”, deia l’escriptor irlandès George Bernand Shaw. En una societat on sempre se’ns demana la màxima felicitat, viure com si avui fos l’últim dia, i on la tristesa i les decepcions no tenen cabuda, qualsevol sentiment que no coincideixi amb el carpe diem pregonat als quatre vents no sabem com afrontar-lo. No ens han educat socialment ha afrontar un sentiment de tristesa, i cal recordar que viure és riure i plorar. El Nadal és “una prolongació del plaer més intens” sempre i quan tot va bé. El missatge nadalenc t’obliga a estar bé, si no, no entres en aquesta segona naturalesa de persona humana enmig d’una societat que s’estima durant aquest període. Començant per la imatge del Pare Noël, il·lustració (no personatge) imposat per Coca-Cola en un anunci televisiu de l’any 1931, i acabant pel pessebre (el qual ha desmuntat el Papa Benet XVI trencant el cor als milers de catalans que representen els pastorets), Nadal és tot ell un missatge publicitari que t’intenta vendre felicitat i més felicitat. Hipocresia que fa mal a tots aquells que viuen un Nadal diferent, que no s’inclouen en la segona naturalesa d’aquests dies i que per tant viuen un segon Nadal totalment diferent a la resta. No ens han educat per afrontar altres sentiments que no sigui la felicitat, i a la vegada tampoc és satisfactori anar contracorrent de la resta de societat. Aquests dies poden ser els millors de tot l’any, i a la vegada els pitjors. Com tot a la vida, equilibri i moderació.