Després de la imatge de Cannavaro aixecant la Copa del Món el 2006, el futbol italià ha entrat en un espiral de despropòsits i de violència que fa entrar en declivi a la bella italia futbolista. Després de l'escàndol de corrupció arbitral (Cas Moggi) on van veure’s implicats el Juventus, Milan, Lazio i Fiorentina, el Calcio va quedar tacat. Adjectiu que la cultura futbolística italiana dels senyors Di Baggio, Del Piero, Albertini, Tassoti, Maldini… no podien permetre però que va semblar recompondre’s. Però l’escac i mat va arribar fa deu mesos, quan el policia Filippo Raciti va morir durant un enfrontament entre els seguidors del Catània i el Palerm. Aquella mort va significar la suspensió del futbol a Itàlia i un daltabaix a tot un país on el futbol és més que l’opi del poble.
A la vegada, la mort de l’inspector Raciti i els posteriors enfrontaments que van deixar el país en estat d’excepció, van fer veure a tot el món la vita da ultra dels tifosi italians. Enmig del monopoli mediàtic dels hooligans anglesos, s’havia menystingut a l’aficionat italià. Fidel representació d’una societat políticament complexa on els extrems, apartats de la vida política durant moltes dècades pel domini caciquista del Partit Democristià, fan moure la vida política italiana dels últims anys. Els tifosi dels diferents equips italians vesteixen la samarreta del seu equip i prediquen la ideologia política del seu club. No és una situació nova, les ideologies portades a l’extrem és un “caldo de cultiu” que ha portat inevitablement al conflicte violent.
És per això que la Federació Italiana de Futbol (Federcalcio) s’ha vist obligada a tancar els estadis de futbol italians. La mort el dissabte passat del jove Gabriele Sandri, aficionat del Lazio, per part d’un policia mentre s’enfrontava a aficionats del Juventus a una gasolinera, ha tornat a obrir la caixa dels trons. Més que sorpendre, la notícia ha tornat a ferir de mort al Calcio i el país en general.
La propera jornada no hi haurà Lliga a la Serie B (Segona Divisió) ni a la Serie C (Tercera Divisió), així van decidir ahir els membres de l’Observatori Nacional per a les Manifestacions Esportives, òrgan del Ministeri de l’Interior que es va crear fa deu mesos, i la Federcalcio. La mesura és més simbòlica que no pas pràctica, ja que la setmana que ve no hi ha partits de la Serie A (Primera Divisió) a causa de l’aturada pels partits de les seleccions internacionals. Per tant és un pegat a una situació que necessita més que una solució provisional. En aquesta reunió, a més, es va decidir prohibir els desplaçaments de totes les aficions italianes (ja no es vendran paquets d’entrades, sinó entrades individuals acompanyades de bitllet únic). Gràcies a la llei Pisanu -que va legislar-se arran dels conflictes de fa deu mesos-, es poden tancar zones del camp o fins i tot celebrar partits a porta tancada si el camp no compleix les mesures de seguretat suficients. És per això que fa algunes setmanes una zona de San Siro, la que ocupen els ultres de l’Inter, es va clausurar. Agafant aquest model que ja es va preveure que crearia jurisprudència, una altra de les mesures correctores acceptades ahir va ser la de tancar les zones dels camps de l’Atalanta (Serie A) i del Taranto (Serie C) on s’asseuen els ultres.
La mort de Sandri, de 28 anys, va provocar una brutal reacció dels tifosi a Roma, Milan i Bérgamo. Els aficionats volien justícia i una acció equiparable, suspendre immediatament la jornada de la Serie A, a la que es va fer en el seu moment a causa de la mort de l’inspector Raciti. Tifosi del Lazio i del Roma, convergents políticament –ultradreta-, van arrasar el diumenge els carrers de Roma. El ministre de l’Interior, Guiliano Amato, i la Fiscalia de Roma, totalment desconcertats i desbordats, van decidir tensar una mica més la situació italiana i van acusar als detinguts de diumenge (tres a Roma i un a Bérgamo) de “terrorrisme”. Una situació que ha passat a ser d’Estat i on segurament el futbol és un dels culpables, però s’hauria de mirar més enllà del nas futbolístic.
