Quan tot és una bassa d’oli, les batzegades tendeixen a ser més doloroses. Vilafranca va fer obrir els ulls, uns ulls que havien entrat en la “autocomplaença” de tots plegats. Les declaracions d’un Eto’o encabritat van ressonar per totes les llars catalans, com si es tractés d’un cop de puny a l’estomac i fes veure que aquell Barça campió d’Europa es desfeia a marxes forçades. El camerunès no deixava de dir res que no hagués dit Edmílson el 29 de gener de 2007. “Hem de ser professionals i si les coses no van bé i una setmana s’ha de treballar més i no es pot sortir, s’ha de fer”, va dir el jugador brasiler que ràpidament va ser censurat per Deco, un dels jugadors amb més pes al vestidor: “Ens entrenem junts, però no vivim junts. Cadascú sap de la seva vida”, va replicar el portuguès.
Posteriorment, amb la eliminació a la Lliga de Campions davant el Liverpool, el 7 de març Gudjohnsen criticava el nul esperit de l’equip. “Si no ens sacrifiquem tots i treballem a fons, no n’hi ha prou amb el talent”. Acabada la temporada es va fer net, es va comprar l’esperança del soci i aficionat amb el fitxatge d’Henry i s’afrontava l’actual temporada amb igual o més emoció que la posterior de ser campions de Lliga i Copa d’Europa.
Amb la tornada, les bones intencions van deixar lloc als mateixos vicis i la caixa dels trons es va destapar a Getafe on el mateix capità, Carles Puyol, es va lamentar de la falta d’actitud en els partits que els blaugrana jugaven de visitants. El mateix Gudjohnsen, sacrificat al mig del camp, va recriminar a Henry als vestidors la seva falta d’actitud i manca de pressió als defenses del Getafe.
L’escac i mat ha arribat aquests dies amb l’entrevista de TV3 a Edmílson (curiosament un dia després de l’entrevista de La Vanguardia), això si, una entrevista sense entrevistador on només escoltem els talls de veus seleccionats minuciosament i, fins i tot, partits en dos fascicles (com si d'una sèrie parléssim). Les “ovelles negres” van obrir portada de tots els diaris, però estranyament no van ocupar més de dos pàgines. Què significa? Que ja no és novetat com va ser Vilafranca, i això ens ha de preocupar, o si més no, fer reflexionar. “És greu que aquestes experiències que ja hem viscut es repeteixin i això no agrada. Quan les coses no surten bé, és millor no parlar, callar-se i treballar per canviar les coses”, va declarar Iniesta després de la reunió de vestidor on Edmílson es va haver de disculpar.
Precisament durant tot el text han sonat els mateixos personatges. Són aquells jugadors que saben què és la cultura del treball i la prediquen. Gudjohnsen: Islandès i d’escola anglesa on el treball i l’esforç als entrenaments és quelcom sagrat. Edmílson: ‘Atleta de Crist’, gràcies a l’esforç, a la disciplina i a la religió ha aconseguit arribar on ha arribat. Puyol: El gran capità, treballador inesgotable. En la seva etapa al Barça B va sonar el seu nom per anar cedit a un altre club, però gràcies al treball i a la constància va convèncer a Louis Van Gaal, un enamorat de la disciplina i del treball. Però ara el gran capità ja no sap que fer amb aquelles “ovelles negres” que no treballen i amb les altres “ovelles” que volen treballar i que avisen del llop des de fa temps.
Fa 23 hores
