Dins la litúrgia ranger, Barcelona és un lloc sant. L’any 1972 el Glasgow Rangers va guanyar la Recopa d'Europa -l’únic títol europeu del conjunt escocès- contra el Dinamo de Moscou (3-2) al Camp Nou, però la copa va haver d’entregar-se als vestuaris perquè els més de 25.000 aficionats escocesos van envair el camp davant l’estupefacció dels grisos.
Com si es tractés del seu feu, 20.000 d’escocesos van envair Barcelona, o més ben dit, les terrasses de la capital catalana. Dimarts, primer dia d’invasió escocesa, el centre de la ciutat es va convertir en el seu campament base. Van explorar el terreny, van familiaritzar-se amb l’entorn i, com a tota bona conquesta, van penjar les seves banderes britàniques i unionistes. El bar Glaciar de la Plaça Reial, amb només dues hores, ja havia servit més de 50 litres de cervesa. I a la nit, un altre bar del centre de la ciutat, ja n’havia servit més de 400. Parlant amb un Mosso d’Esquadra que observava l’alcohòlica escena, va comentar: “és la seva cultura”. Parlant de cultures, els nostres valors podrien ser el de “deixar fer” i el de “deixar que se’ns pixin a sobre”. Actitud que van permetre les forces de l’ordre durant els dos dies que els rangers van fer i desfer a la seva voluntat per Barcelona. Davant les crítiques de la passivitat de l’Ajuntament, la seva regidora de Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp va explicar que “és preferible evitar un conflicte d’ordre públic que fer complir una ordenança en unes persones que a més, suposem demà estaran al seu país”.
Dimarts a la nit, els més de 20.000 escocesos ja van improvisar un macro botellón a la Plaça Catalunya. La plaça del centre de la ciutat es va convertir en el centre neuràlgic de l’alcohol escocès, i el monument de Francesc Macià en el gran nucli de les aigües baixes escoceses. L’excés de cervesa es va saldar amb tres ferits, un amb talls causats d’ampolles trencades.
L’endemà, dimecres, el centre de la ciutat comtal va aixecar-se amb la por al cos. Molts establiments van preferir no obrir abans que suportar l’incivisme escocès. Així doncs, el confluït Bar Zuric de la Pl.Catalunya, a les quatre de la tarda, estava tancat i barrat. Amb l’exploració del terreny que van fer el dia anterior, i analitzant que les forces de l’ordre no actuaven com les d’Escòcia (ni com les que es van trobar al 1972), els milers de rangers van ocupar (literalment) la Plaça Catalunya des del migdia fins a les sis de la tarda. Els escocesos del Glasgow van habilitar-se el millor escenari possible. Amb banderes britàniques, bufandes i samarretes rangers i, sobretot, amb creus de Sant Jordi -la bandera anglesa- combinades amb el símbol de l’Ulster, els rangers van crear la seva exhibició proanglesa i unionista a Barcelona. Fins i tot es van poder veure diversos aficionats amb samarretes del Chelsea, i es que no s’ha d’oblidar que molt sovint viatgen hooligans anglesos del club londinenc amb la comitiva escocesa.
Els milers de rangers que van aplegar-se a Pl.Catalunya feien i desfeien, bevien i tornaven a beure davant la impassible mirada de les forces de l’ordre. Vulnerant novament l’ordenança de civisme, els escocesos van convertir la plaça barcelonina en un autèntic camp de batalla. Baralles, trencadissa d’ampolles, gent enfilada als arbres... Cap a les sis de la tarda, els agents de la Guàrdia Urbana van decidir “salvaguardar” l’honor pixat de Francesc Macià, custodiant el monument. Però no van dubtar en cap moment de fotografiar-se amb els pixapins escocesos que havien deixat Plaça Catalunya amb muntanyes i muntanyes d’escombraries (concretament, quatre tones, ni en les millors festes de la Mercè). Quan la marea escocesa va desocupar la plaça barcelonina, i mentre les brigades de neteja feien la seva feina, més d’una persona feia el seu agost recollint l’alcohol sobrant dels escocesos. Barcelona tornarà a recordar el pas del Rangers per la ciutat.
