“Déu és català”

Wembley rebrà el 25 d'agost la final de la Copa anglesa de rugbi (la Challenge Cup), una competició amb més de cent anys d’història. La disputaran els Saints de Saint Helens, i l’equip revelació de la temporada: els Catalans Dragons de Perpinyà. Aquest club de la Catalunya Nord ha adquirit com a lema: “Déu és català”, han adoptat com a himne 'Els Segadors', els seus colors són els de la senyera, el crit de guerra del seu públic és 'Catalans, Catalans!', i els seus directius col·laboren activament amb la “Plataforma Pro Seleccions Catalanes”. Un còctel d’ingredients explosiu, suficient per alimentar a mitjans com Libertad Digital que assegura que: “Els independentistes catalans ja tenen esport nacional: el rugbi”. Qualsevol excusa és bona per alimentar les baixes passions d’un tipus de societat que ha adquirit l’esport com una manifestació nacionalista més i on es pretén solucionar frustracions diverses de la vida. Aquest no és el camí (ni per un costat ni per l’altre). L’esport, tal com l’entenc i com l’entenien els antics grecs, és una activitat saludable i necessària pel manteniment físic però també com a una contribució a la formació intel·lectual i fins i tot moral de les persones. Amb aquestes confrontacions polítiques i manipulacions informatives estem corrompin aquestes contribucions intel·lectuals i morals d’unes persones que, malauradament, critiquen el cant dels Segadors o bé es lamenten d’una victòria de Fernando Alonso (o s’alegren com si es tractés d’una ‘conquista’ espanyola).