Joc democràtic

La política no ha aconseguit traspassar els límits de les noves tendències en una societat marcada per aquest fals progressisme. En les recents votacions, només feia falta acostar-se en un col·legi electoral per veure qui votava i qui no votava, per quina franja d’edat votava i quina no. Amb les millors vestimentes del diumenge, la gent que va votar, va anar a votar més com un acte social que no pas com un acte democràtic. Acte social en el sentit que el veiessin tot mudat anant a votar i per veure si el veí comunista o 'pepero' havia anat a votar. Òbviament aquest ‘acte social' no ha traspassat en les esferes més cool de la societat que veuen la política més aviat com una cosa avorrida i, perquè no dir-ho, de vells. S’ha de fer entrar aquestes esferes en aquest ‘joc democràtic’, no ens hi juguem esbrinar el sexe dels àngels, sinó el nostre futur democràtic. Cal que la classe política innovi, que ‘jugui’ amb aquest sistema que cada quatre anys (en els millors dels casos) ens regala situacions com que el PP i ERC pactaran per governar un poble anomenat Aitona, i que a Bolulla (Marina Baixa) l’alcalde es decidirà a sorteig (un clàssic: la moneda llançada, mai falla) a causa d’obtenir el mateix nombre de vots. A partir d’ara, per ser polític, a part de ser bon governant i bon orador, s’haurà de tenir molta mà esquerra (o dreta, no ofendrem sensibilitats) per gestionar aquests tripijocs que fan falta per enganxar de nou a la societat.