Estadístiques

Diuen que l’home és l’animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Això mateix els hi ha passat als malaurats ‘pericos’. Glasgow i Leverkussen: anàlisi simple però comparació inevitable. I és que l’esport és actualitat (resultat) però també és història (resultat de fa vint-i-set anys). Per què? Perquè si. Perquè en una prèvia d’un partit et recorden el resultat del mateix partit de l’any 1957 o que fa trenta-quatre anys que un equip no guanya a l’altre en el mes de maig i jugant dissabte per la tarda. Tot seguit ve el cèlebre comentari: “les estadístiques estan per trencar-les”, i després del partit, a part del resultat esportiu, serà notícia que l’estadística es manté o que l’estadística s’ha trencat (llavors traurem del calaix el millor dels llenguatges èpics que tinguem). Ahir l’estadística es va mantenir: l’Espanyol va tornar a perdre una final europea en els penals. Aquesta nit els centres de documentació han tret fum. Cap mitjà no ha gosat no comparar la final de Glasgow amb la de Leverkussen. Avui ens diran que dos dels tres penals ‘pericos’ van ser llançats per la mateixa direcció que a la final del 1988 o que el tercer el va xutar un jugador amb les mateixes inicials que el massatgista d’aquell Espanyol de Leverkussen. Aquesta final tenia color sevillà abans de començar, així ho deien les estadístiques i és inútil lluitar contra elles.