Loteria

L’altre dia van detenir un home a Anglaterra perquè estava ‘robant’ la connexió Wi-Fi del veí. Si la detenció ja sembla il·lògica la denúncia del veí afectat es queda sense qualificatius. I és que una llegenda diu que un dia un pagès va trobar una làmpara màgica: “et concediré un desig, però amb una condició: al veí li donaré el doble”, va dir el geni. “Doncs llavors vull perdre un ull”, va dir el pagès al geni. Renunciar a un ‘desig’ per veure l’altre encara més 'fotut' és una cosa difícil d’entendre però més vell que l’anar a peu. No ens enganyem, tothom s’ha comparat, es compara i es compararà amb els seus veïns. Diuen que la família no la tries, que et toca, però en aquesta maleïda frase sempre s’obliden que els veïns tampoc els tries i són de les persones més influents en la teva vida. Són ells qui decideixen quan te’n vas a dormir, quan et despertes i amb quina música o sèrie de televisió vols fer la migdiada. Un bon veí és una loteria, un tresor que s’ha de conservar aferrissadament. I és que ara amb els mòdics preus dels habitatges, un veí és per tota la vida. La gent fa jornades laborals maratonianes per pagar un hipoteca que heretaran els seus fills. I després et toca un veí que et denúncia perquè li robes la connexió Wi-Fi.