‘Ronnie’ està trist. El gran referent de l’alegria catalana (Barça, ‘més que un club’) està submís en una tristesa que acompanyada amb una pluja que no para ni per Setmana Santa ha portat la tristor a tots els menjadors de les llars catalanes.
La fórmula matemàtica per mesurar la felicitat (sí, existeixen) d’Andrew Oswald diu que la felicitat (F) es calcula en funció de quatre variables: Z (característiques personals i demogràfiques), Y (ingressos reals), T (temps) i E (canvis d’opinió i preferències). També diu que el factor Y (diners) perd tota rellevància a partir d’un determinat nivell de renda.
No sé si podríem definir la renda de Ronaldinho com a ‘determinada’ però és evident que ha perdut tota la rellevància. El què ha passat, i ningú ens ho vol explicar, és que el factor T (temps) de les últimes setmanes ha portat el jugador a emmalaltir (Z: característiques personals) i ha repercutit en el factor E (canvi d’opinió), en quan ha reflexionat que la nit de la ciutat comtal no és tant saludable quan fa mal temps. Si us plau, sr. Tomàs Molina, pel bé del Barça i de la nació catalana, digui’ns que el mal temps s’acabarà, que el sol sortirà i que podrem anar a Canaletes sense paraigües. Gràcies.
